Charlie Rivel, el nom real del qual era Josep Andreu Lasserre, va néixer el 23 d'abril de 1896 a Cubelles, Espanya. Provinent d'una família circense, Rivel esdevingué un dels pallassos més emblemàtics i reconeguts del segle XX. La seva carrera va començar a una edat primerenca, seguint els passos dels seus pares, un trapezista espanyol i una funambulista francesa, que el van introduir al món del circ. Encara que mai va arribar a actuar al Circ Raluy, ens agradaria dedicar-li un espai a la nostra web.

Infància de Charlie Rivel

Era fill d'artistes circenses, va néixer per casualitat al municipi de Cubelles (Garraf), durant una gira, el dia 24 d'abril de 1896 (Sant Jordi), i va debutar amb la seva troupe als tres anyets, uns fets que es repeteixen a la biografia de molts artistes de circ.

Els seus pares treballen al circ Cognac. Sent un nen, el seu número favorit és el del forçut que doblega ferros i aixeca pesades boles de ferro. Des de petit, Charlie Rivel va mostrar un talent innat per a l'art circense. Durant la seva joventut, es va unir a diversos circs importants, on va perfeccionar el seu acte i es va destacar pel carisma i habilitats.

L'estil de Charlie Rivel

El personatge de Rivel es caracteritzava pel seu distintiu vestit vermell, grans sabates i el seu cèlebre crit “uuuh!“, que es va convertir en la marca registrada. Segons la seva biografia, un dia s'estava provant una samarreta vermella molt llarga per a ell, la seva dona li va dir que estava molt graciós i que la deixés, a partir d'aquí el seu personatge va cobrar una nova dimensió.

Charlie Rivel també era conegut per utilitzar una cadira i una guitarra en les seves actuacions, elements que li permetien fer números còmics i acrobàtics amb gran habilitat. El seu acte més famós, una paròdia d'un cantant d'òpera, sempre arrencava riallades i aplaudiments del públic.

Trajectòria internacional

Charlie Rivel va aconseguir fama internacional, actuant als principals escenaris d'Europa i Amèrica del Sud. El 1924, va adoptar el nom artístic “Charlie Rivel” en homenatge a Charlie Chaplin, a qui admirava profundament. Una anècdota notable explica que Rivel va guanyar un concurs d'imitadors de Chaplin, en què el mateix Chaplin va participar en secret, quedant en tercer lloc.

Actua a Dinamarca, Alemanya i Suècia. Més tard torna una altra vegada a Buenos Aires, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Itàlia i Alemanya, lloc on va tenir problemes per abandonar-la ja que es va declarar la Segona Guerra Mundial i no va poder sortir fins al desembre del 1944, no volia tornar a actuar pels horrors de la guerra que havia vist.

No obstant això, un bon amic seu, el pallasso Grock, el va convèncer per tornar als escenaris, va ser l'1 de setembre de 1952 a Munic. Després va actuar a Finlàndia i aleshores rep la proposta d'actuar a Barcelona. Mentre viatja cap a Barcelona, ​​ve al seu record la ciutat que el va veure néixer i que encara no coneix: Cubelles.

El 1954 va venir a Barcelona ja com a estrella del Circ Price i el seu impacte al món de l'entreteniment va ser tan gran que es va convertir en un referent de l'humor i la creativitat circense.

Els Clowns

Rivel també va participar en una gran pel·lícula al cinema, “Els clowns“. El Clown és un homenatge cinematogràfic al món del circ, dirigit pel mestre italià Federico Fellini. Estrenada el 1970, aquesta pel·lícula és una barreja de documental i ficció que captura la nostàlgia i la màgia del circ, un univers que sempre va fascinar Fellini.

El film comença amb una recreació dels records de la infància del director, mostrant la seva primerenca fascinació per els pallassos i el circ. A través d'una sèrie de vinyetes visuals i entrevistes, Fellini rendeix tribut a la tradició circense i als seus personatges icònics. Entre les figures destacades del circ que apareixen a la pel·lícula, hi ha el llegendari pallasso espanyol Charlie Rivel.

Charlie Rivel, amb el seu característic vestit i el seu inconfusible estil, és presentat a la pel·lícula com una de les màximes expressions de l'art clownesco. La seva participació a “El Clown” no només aporta autenticitat, sinó que també enriqueix la narrativa amb la seva presència carismàtica i la seva habilitat per combinar humor i malenconia.

La pel·lícula és una exploració visual i emocional del circ, amb la càmera de Fellini capturant l'essència dels pallassos i la capacitat per evocar rialles i llàgrimes. A través del seu estil únic, Fellini ens ofereix una visió introspectiva i poètica de la vida circense, ressaltant la dualitat de la joia i la tristesa que coexisteixen en aquest món.

El Clown és un testimoni de l'amor de Fellini pel circ i el seu profund respecte pels artistes que hi habiten. La inclusió de Charlie Rivel a l'elenc subratlla l'autenticitat i la riquesa del llegat circense, fent d'aquesta pel·lícula una obra mestra que celebra l'esperit etern del circ.

Cree de Sant Jordi

Charlie Rivel va rebre el 1983 la Cree de Sant Jordi, la més alta distinció atorgada de la Generalitat de Catalunya. Va ser concedida com a reconeixement a la seva extraordinària carrera artística.

La Creu de Sant Jordi (Creu de Sant Jordi) és una de les màximes distincions que atorga la Generalitat de Catalunya, a Espanya. Va ser instituïda el 1981 per reconèixer aquelles persones i entitats que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.

Característiques i simbolisme:

• La distinció consisteix en una medalla en forma de creu, amb els braços en esmalt vermell i vorejats d'or, semblant a la Creu de Sant Jordi, que és el patró de Catalunya.
• El disseny simbolitza els valors de servei, compromís i dedicació a la comunitat catalana.

Requisits i categories:

• Persones físiques: S'atorga a ciutadans que han contribuït significativament a diversos camps com la cultura, la ciència, l'economia, la política, l'esport, entre d'altres.
• Entitats: També pot ser atorgada a organitzacions, associacions, empreses o altres entitats que hagin tingut un paper important en la promoció dels valors catalans.

Procés de nominació i concessió:

• Les candidatures són proposades per institucions, associacions o per la pròpia ciutadania.
• Un comitè avalua les propostes i elabora un informe per al govern de la Generalitat, que és qui finalment concedeix la distinció.

La Creu de Sant Jordi es lliura en una cerimònia oficial i és considerada un gran honor i reconeixement públic a la societat catalana. El Raluy va rebre la Cree de Sant Jordi en l'any 2006.

Charlie Rivel mim

Charlie Rivel tenia la gran habilitat d'expressar emocions profundes sense pronunciar ni una sola paraula. Durant la fase del seu repertori centrada en la cura, es va destacar per utilitzar gestos subtils i expressions facials que connectaven de manera immediata amb el públic.

Una de les característiques més emblemàtiques de les seves actuacions era el seu udol distintiu. Aquest udol, que oscil·lava entre el lament i el riure, esdevingué el seu segell personal i una eina poderosa per transmetre una àmplia gamma de sentiments humans, des de la malenconia fins a l'alegria desbordant. Sense necessitat de diàleg, aquest peculiar so aconseguia crear una atmosfera única que capturava l'atenció i el cor de l'audiència.

L'èxit de Charlie Rivel com a mim i la fama del seu udol residien en la seva capacitat per simplificar el complex. Amb mínims elements en escena—generalment una cadira i una guitarra—aconseguia contar històries completes i provocar emocions profundes. El seu enfocament minimalista ressaltava l'essència de l'art del mim: comunicar sense paraules, utilitzant únicament el cos i l'ànima.

Aquesta fase de la seva carrera va consolidar Charlie Rivel com un dels mims més influents del segle XX. El seu udol no sols era una tècnica artística, sinó també una expressió autèntica de la seva personalitat i de la seva visió del món. A través d'ell, va aconseguir transcendir barreres culturals i lingüístiques, deixant un llegat perdurable a la història del circ i les arts escèniques.

El casament de Charlie Rivel

RTVE va fer un programa de ràdio en què explicava les noces del cèlebre pallasso. El famós mim i clown espanyol tenia 86 anys quan va anunciar que es casaria per segona vegada. Es trobava sol i necessitava companyia, així ens ho va dir el 1982, un any abans de morir. Va contreure matrimoni amb la dona amb qui convivia des de feia uns anys, Margarita, que aquell any tenia 58 anys.