La Nació destaca l'arribada del Raluy a Argentina. Des de la web oficial del Circ Raluy celebrem el reconeixement que el diari argentí La Nació, el 26 de gener de 2000, va brindar al nostre pas per Mar del Plata. Aquesta crònica recull l'esperit d'una tradició centenària que arriba per primera vegada a Amèrica Llatina, portat per un elenc multicultural i els nostres carrocers icònics d'època. A continuació, el relat complet a la nostra veu pròpia.
Mar del Plata va ser testimoni de l'estrena històrica del Circ Raluy a Argentina — un esdeveniment que va despertar un gran interès mediàtic, amb cobertura en mitjans d'alt prestigi com ara La Nació. Adaptem aquí aquesta narrativa des de la nostra mirada, celebrant web del Circ Raluy la repercussió que el nostre pas per Amèrica Llatina ha tingut a la premsa local.
La companyia que va arribar des d'Espanya reuneix cinquanta artistes i tècnics provinents de nou països, portant més de trenta carrosses i camions restaurats de principis del segle XX, que recreen l'estètica del circ romàntic tradicional. És una “caravana-circ” íntegrament mòbil, que funciona també com a museu ambulant: vida nòmada, art clàssic i encant visual. Tal com destaca Carlos Raluy, estem davant d'un projecte que "honra les tradicions del circ per a un públic culte, que aprecia tant l'espectacle com la història que hi ha al darrere".
Els artistes descriuen la professió circense com una passió intensa: "el que més ens agrada és recórrer països, conèixer gent diferent; aquest ofici obre la ment", comenta Silvano Garibaldi, acròbata italià que actua llançant ganivets amb els seus fills, en números d'alt risc. Com expliquen ells, l'aplaudiment és addictiu i la vida itinerant també exigeix sacrifici.
Carlos Raluy, d'origen català, representa la tercera generació d'una gran tradició circense que neix amb el seu avi i creix amb el pare fins a consolidar-se com Circ Museu Raluy.
Entrevista amb Carlos Raluy: entre art, vida i emoció
Carlos va compartir les seves impressions des de la carpa a Mar del Plata:
- “És la primera vegada que venim a Amèrica Llatina amb aquest circ”, va afirmar amb entusiasme.
- Va parlar sobre l'experiència màxima d'equilibrar risc, bellesa escènica i connexió amb el públic: “es viu alegria intensa, però també tristesa en acomiadar-se de la pista”.
Aquests testimonis reforcen la nostra identitat: una cruïlla entre allò històric i allò emocional, un projecte familiar que viatja i porta amb si el seu propi museu.
Un llibre de fotos com a record
Amb motiu de la visita a Rosario, es va publicar un llibre de fotos com a record amb les millors instantànies de les visites.
