El Diari de Sabadell qualificava l'espectacle com a «Un recorregut emocional pel Circ Raluy» davant l'estrena de Vegant el seu nou espectacle. L'arribada del circ a Sabadell ha despertat l?expectació habitual entre els veïns de la localitat.
El diari explica que hi ha sintonies al món que són inconfusibles: per exemple, una marxa militar, un electrocardiograma o un bosc mediterrani. També, la música de circ, un dels elements més característics d'aquest espectacle, que regnava a l'entrada del Circ Raluy, situat al pàrquing que hi ha davant del gegant comercial de l'Eix Macià. Era l'estrena de Vegant , la funció premiada com a millor espectacle en carpa de Catalunya que, després de dos anys de gira, ja ha arribat a Sabadell.
William Giribaldi, codirector de Raluy, el definia a l'entrada com “una fusió de circ tradicional i circ contemporani”, que va molt més enllà del previsible, per convertir-se en “un recorregut emocional”. Sens dubte, un cop superades les cortines, davant de l'entrada principal, i d'esquena a l'escenari, Giribaldi, vestit amb un vestit vermell intens, també semblava emocionat.
Després de vint-i-vuit anys connectat a Raluy -va entrar com a malabarista quan Carlos Raluy, el seu sogre actual, li va oferir una plaça-, l'amor, i ara, també, el deute, li criden per organitzar l'espectacle. Durant l'escena ell és el regidor d'un espectacle on hi participen més de 40 persones. Tot i considerar-se com a tal, el regidor al circ difereix del seu homònim al teatre, per la qual cosa William no abandonarà l'escenari sinó en comptades excepcions.
En aquesta edició inèdita de Vegant, el Diari de Sabadell explica que l'entrada de públic era notable, fins a 450 persones van assistir dissabte passat al circ. Un espectacle amb ritme, bona música i precisió en la seva execució. Com deia el regidor, la barreja de circ clàssic – els malabars – acompanyats d'una bateria interminable s'acompanyaven de representacions més innovadores; cordes, ball i una representació on la precisió s'hi jugava tot. Tot i això, en lloc d'un motorista que passa per un arc de ferro en flames mentre a sota espera un tigre afamat, en aquesta ocasió es tractava de fer creure al públic que amb les roses, les nostres estimades roses, també es pot fer màgia. Doncs això, Raluy, històric i diferent alhora.
