En aquest article, explorarem la Història i la evolució del circ, destacant les diferents disciplines i talents involucrats, mentre ressaltem l'habilitat i destresa dels artistes que han deixat una empremta inesborrable en aquest món fascinant.
Què és el circ
A la pregunta de que és el circ podem afirmar que el circ, és un màgic i fascinant món ple d'acrobàcies sorprenents, rialles contagioses i emocions intenses, ha estat una tradició centenària que ha meravellat i entretingut audiències de totes les edats i cultures arreu del món. Des de les riallades provocades pels pallassos amb les seves entremaliadures i ocurrències, fins a la sorpresa generada pels equilibristes i trapezistes que desafien les lleis de la gravetat, el circ ofereix una experiència única que combina art, destresa i passió.
Des dels seus humils començaments als circs ambulants que recorrien pobles i ciutats, portant alegria i sorpresa a cada racó, fins a les grans i sofisticades produccions internacionals d'avui dia, el circ ha evolucionat constantment. Ha incorporat noves tecnologies, efectes especials i narratives més complexes, adaptant-se als temps ia les preferències del públic sense perdre'n l'essència. Grans companyies com el Cirque du Soleil han revolucionat el concepte tradicional del circ, fusionant teatre, música i arts circenses en espectacles de gran magnitud.
El circ ha esdevingut una forma d'art única que combina diverses disciplines com l'acrobàcia, el malabarisme, la contorsió, la música, l'actuació i la dansa. A més, ha estat un reflex de la diversitat cultural, incorporant elements de diferents tradicions i estils artístics de tot el món. Al llarg dels anys, el circ s'ha sabut reinventar, mantenint viva la màgia que el caracteritza i continuant el seu llegat com una de les formes més pures i universals d'entreteniment. La seva capacitat per unir les persones en una experiència compartida de sorpresa i alegria és, sens dubte, una part fonamental del seu atractiu perdurable.
Origen del circ
L'origen del circ es remunta a l'antiga Roma, al voltant del segle VI aC, quan es van començar a fer espectacles públics coneguts com a «ludi circenses». Aquests esdeveniments es duien a terme en grans estadis anomenats «circs», sent el més famós el Circ Màxim de Roma, que podia albergar fins a 250,000 espectadors. Inicialment, els ludi circenses incloïen carreres de carros i cavalls, així com competicions atlètiques.
Amb el temps, aquests espectacles es van ampliar per incloure una varietat d'entreteniments com acrobàcies, contorsionisme i actuacions d'animals ensinistrats. Els gladiadors també esdevingueren una part crucial d'aquests esdeveniments, oferint combats que eren extremadament populars entre el públic romà.
El circ romà no sols era un lloc d'entreteniment, sinó també un mitjà per als emperadors i figures polítiques de mostrar el seu poder i la seva generositat al poble. Oferien aquests espectacles de forma gratuïta, guanyant així el favor de la ciutadania. A més, servien com una eina per mantenir la població distreta i evitar disturbis socials.
Amb la caiguda de l'Imperi Romà, la tradició del circ va declinar, però les habilitats i les arts associades amb aquests espectacles van sobreviure al llarg dels segles.
Així, el circ modern té les seves arrels profundes a la Roma antiga, on es van asseure les bases del que més tard evolucionaria en un espectacle global i divers.
Quin tipus d'art és el circ
El circ és una forma de art escènic que combina múltiples disciplines artístiques per crear un espectacle que entreté i sorprèn el públic. Es caracteritza per la integració d'habilitats físiques excepcionals, com ara acrobàcia, el malabarisme i equilibri, on els artistes demostren força, flexibilitat i coordinació en actes impressionants.
A més de les proeses físiques, el circ incorpora elements de comèdia i actuació a través de personatges com els pallassos, els qui utilitzen l'humor i la mímica per connectar amb l'audiència i provocar rialles. La música i teatre també hi juguen un paper important, ajudant a establir l'ambient ia explicar històries sense necessitat de paraules.
En les presentacions circenses, és comú veure actes aeris com el trapezi, on els artistes realitzen moviments elegants i arriscats a l'aire, afegint emoció i dramatisme a l'espectacle. El contorsionisme i il·lusionisme són altres disciplines que enriqueixen l'experiència, mostrant la versatilitat i la creativitat dels artistes.
El circ és considerat un art multidisciplinari perquè fusiona diverses formes dexpressió artística en un sol esdeveniment. El seu objectiu principal és crear una experiència visual i emocional que captivi persones de totes les edats, oferint una fuita de la realitat i celebrant les capacitats humanes. Tot i que tradicionalment incloïa actuacions amb animals, molts circs moderns han optat per enfocar-se exclusivament en el talent humà i la innovació artística.
En essència, el circ és una celebració de l'habilitat, la creativitat i la imaginació, que mitjançant diferents arts escèniques aconsegueix connectar amb el públic i transmetre emocions universals.
Història del circ
Amb la caiguda de l'Imperi Romà, les tradicions circenses van declinar, però les habilitats i les arts associades van sobreviure al llarg dels segles. A l'Edat Mitjana, els joglars i trobadors van mantenir viva l'essència del circ amb les seves actuacions itinerants, que incloïen malabars, acrobàcies i actes amb animals. Aquests espectacles eren comuns a fires i mercats, i encara que no tenien la grandiositat dels circs romans, mantenien l'esperit d'entreteniment públic.
El circ modern va començar a prendre forma al segle XVIII. El 1768, Philip Astley, un genet anglès, va fundar el primer circ modern a Londres. Astley va combinar actuacions eqüestres amb altres actes d'entreteniment en un format circular, cosa que va facilitar la visibilitat del públic.
D'on ve la paraula circ?
la paraula «circ» que fem servir avui en dia ve del llatí «circus», Que significa «cercle». El llatí era l'idioma que els antics romans parlaven fa milers d'anys.
A l'antiga Roma, hi havia llocs anomenats «circus» que eren grans espais en forma de cercle o oval. Allà, les persones es reunien per veure espectacles emocionants, com ara carreres de carros tirats per cavalls, actuacions i jocs. El més famós de tots era el Circ Màxim, un enorme estadi on cabien milers d'espectadors.
Per què es deia «circus»? Perquè tenia forma circular, com un gran anell o pista rodona. La forma del lloc era molt important perquè permetia que tots poguessin veure el que passava al centre.
Amb el temps, la paraula «circus» va passar a altres idiomes, inclòs l'espanyol, convertint-se en «circ». Ara, quan pensem en un circ, imaginem una gran carpa de colors amb pallassos, acròbates i animals fent trucs. Però tot va començar fa molt de temps amb aquests antics llocs circulars on la gent es divertiria a Roma.
Expansió del circ
Durant el segle XIX, el circ es va expandir per Europa i Amèrica del Nord, evolucionant constantment. El 1871, Phineas Taylor Barnum, juntament amb William Cameron Coup, va establir el "PT Barnum's Grand Traveling Museum, Menagerie, Caravan & Hippodrome", que es va convertir en el famós "Barnum & Bailey Circus".
Aquest circ es va destacar per la seva escala massiva i per introduir el concepte de tres pistes, permetent múltiples actuacions simultànies. A més, va incloure «fenòmens humans» i actes exòtics, que encara que controversials, van atraure un gran públic.
El segle XX va comportar innovacions tecnològiques i canvis en les sensibilitats culturals, cosa que va afectar la indústria circense. Els animals salvatges, que havien estat una part central del circ, van començar a ser qüestionats pel tractament, portant a regulacions més estrictes ia l'eventual eliminació d'aquests actes a molts països.
Simultàniament, van sorgir noves formes de circ que enfocaven més a les habilitats humanes i la narrativa artística. Un exemple prominent és el Circ del Sol, fundat el 1984 a Canadà. Aquest circ va reinventar el format tradicional en eliminar els animals i centrar-se en acrobàcies, dansa, música en viu i teatre. Circ del Sol es va convertir en un fenomen global, inspirant molts altres circs contemporanis a adoptar enfocaments similars.
Actualment, el circ continua evolucionant. Els circs tradicionals encara existeixen, encara que amb modificacions per adaptar-se a les noves normatives i les sensibilitats socials. D'altra banda, el nou circ o circ contemporani continua innovant, incorporant tecnologia avançada, efectes especials i fusionant diverses disciplines artístiques.
La història del circ és un tapís ric que reflecteix l'evolució de la societat i les seves formes d'entreteniment. Des dels imponents circs romans fins als innovadors espectacles contemporanis, el circ ha demostrat una capacitat única per adaptar-se i reinventar-se, mantenint sempre la seva essència de meravella i sorpresa. Si vols més informació d'esdeveniments i aniversaris rellevants al món del circ, consulta el nostre Calendari del Circ.
Història del Circ: Etapes principals
L'evolució del circ es pot classificar en diverses etapes històriques, que reflecteixen els canvis en les formes d'entreteniment, organització i enfocament. Aquí us dono un resum de les principals etapes:
1. Orígens (Antiguitat)
- Context: : Les arrels del circ es remunten a les civilitzacions antigues, com la Roma clàssica i la Grècia antiga.
- Espectacles: Els romans oferien espectacles de carreres de carros, lluita de gladiadors i animals exòtics en llocs com el Circ Màxim.
- Característiques: Entreteniment centrat en la força física, la violència i la mostra d'habilitats amb animals. Tot i que no existia el concepte modern de circ, aquestes pràctiques van establir algunes bases.
2. Circ Medieval (Edat Mitjana)
- Context: : Durant l'Edat Mitjana, els espectacles itinerants, fires i joglars oferien entreteniment per Europa.
- Espectacles: Saltimbanquis, malabaristes, músics, acròbates i narradors viatjaven de poble en poble.
- Característiques: En aquesta etapa, el circ encara no era formalment un espectacle unificat, però aquests artistes ambulants començaven a establir el concepte de performance per a multituds.
3. Naixement del Circ Modern (Segle XVIII)
- Context: : El 1768, Philip Astley va fundar el primer circ modern a Anglaterra.
- Espectacles: Combinava equitació amb acrobàcies, pallassos i números amb animals.
- Característiques: Neix el format modern del circ, amb un anell com a escenari central, i es popularitzen les actuacions de múltiples artistes en un mateix espectacle.
4. Edat d'Or del Circ (Segle XIX)
- Context: : La revolució industrial va facilitar l'expansió del circ com a espectacle itinerant, amb grans carpes i equips per transportar animals i artistes.
- Espectacles: Incorporació d'animals exòtics (elefants, lleons), clowns (pallassos), funambulistes, mags i números més elaborats d'acrobàcies.
- Característiques: Neix el circ nord-americà, amb PT Barnum i el seu “El Gran Show del Món”, i altres gegants de l'espectacle, com els Germans Ringling. L?expansió global del circ el converteix en una forma d?entreteniment massiu.
5. Declivi i Transformació (Segle XX – Segona meitat)
- Context: : Després de la Segona Guerra Mundial, la popularitat del circ tradicional va començar a decaure a causa de la competència de noves formes d'entreteniment, com la televisió i el cinema.
- Espectacles: Tot i la disminució de grans circs tradicionals, encara existien companyies importants com el Ringling Bros.
- Característiques: Comença la disminució de l'ús d'animals a causa de creixents preocupacions pel benestar animal. Els espectacles circenses esdevenen més compactes i menys itinerants.
6. Circ Contemporani (Finals del Segle XX – Actualitat)
- Context: : El circ viu una transformació artística amb el sorgiment de noves companyies que exploren enfocaments més teatrals i humans, destacant Circ del Sol.
- Espectacles: El focus es desplaça cap a les habilitats humanes, amb menys èmfasi en els animals i un major ús de tecnologies visuals, música i narratives artístiques.
- Característiques: El nou circ o circ contemporani es caracteritza per combinar el teatre, la dansa i l'acrobàcia, amb una estructura més narrativa i sovint amb temàtica. En aquesta etapa, el benestar animal i els drets humans també influeixen en levolució de lespectacle.
Cadascuna d'aquestes etapes reflecteix com ha evolucionat el circ d'un espectacle purament físic i de risc cap a una forma d'art multidisciplinària que barreja l'entreteniment amb un enfocament més creatiu i ètic.
Disciplines i talents circenses
A més, tal com avui podem gaudir al Circ Raluy, abasta una àmplia gamma de disciplines i talents, cadascun d'ells requerint, per als artistes de circ, anys d´entrenament i dedicació. Des dels intrèpids acròbates que desafien la gravetat fins als equilibristes que dominen la corda fluixa, cada acte al circ requereix un nivell d'habilitat excepcional. Els malabaristes, amb la seva destresa i coordinació impressionants, ens mantenen sorpresos mentre manegen objectes a l'aire amb gràcia i precisió. Els trapezistes, suspesos a l'aire, realitzen girs i piruetes que ens deixen sense alè, demostrant una força i agilitat extraordinàries.
No podem oblidar els pallassos, els qui amb el seu enginy i habilitats còmiques ens fan riure a riallades. La seva presència al circ afegeix un toc de diversió i alegria, equilibrant els actes més intensos amb moments d'alleujament còmic.
Evolució del circ
Durant els anys, l'espectacle ha evolucionat per adaptar-se a les demandes canviants del públic. Els circs ambulants van donar pas a grans produccions, permetent una major sofisticació als escenaris, vestidors i efectes especials. Les companyies circenses han incorporat elements de teatre, dansa i música als seus espectacles per crear experiències encara més captivadores.
A més, el circ ha adoptat noves tecnologies i conceptes creatius per mantenir-se rellevant a l'era moderna. Algunes companyies circenses han fusionat el circ amb altres formes d'art, com ara el circ contemporani que combina acrobàcies amb dansa contemporània i teatre físic, creant una experiència única i avantguardista.
L'art del circ actualment
Si ens preguntem que és el circ actualment, la resposta és que malgrat els canvis en la societat i l'entreteniment, el circ continua sent una forma d'art fascinant i captivadora. Cada any, noves generacions d'artistes emergeixen amb habilitats impressionants, portant el circ a noves altures de creativitat i excel·lència. El circ continua sent un lloc on la imaginació cobra vida i on els somnis es converteixen en realitat.
El circ és molt més que una sèrie d'actes sorprenents; és una tradició arrelada a la història i la cultura de moltes societats. A través de la seva evolució, el circ ha demostrat la capacitat d'adaptar-se i emocionar les audiències de totes les edats. Les disciplines i els talents involucrats en el circ són un testimoni de l'esforç, la dedicació i la passió dels artistes que ens delecten amb la seva destresa i habilitats úniques.
Ja sigui meravellant-nos amb acrobàcies aèries, rient amb els pallassos o simplement deixant-nos portar per la màgia de l'espectacle, el circ continua sent una experiència incomparable que ens connecta amb la nostra capacitat de sorpresa i ens transporta a un món d'emocions i meravelles.
L'art del circ perdurarà, encantant les generacions futures i assegurant que aquesta tradició centenària continuï inspirant i omplint de joia els cors d'aquells que tenen el privilegi de presenciar-lo.
Federació Mundial del Circ
La Federació Mundial del Circ (FMC) és una organització internacional sense ànim de lucre que treballa per preservar i promoure l'art circense com a forma única d'expressió cultural i artística. Fundada el 2008 amb el suport del Príncep Rainier III de Mònaco, la federació té la seu a Montecarlo i opera sota l'auspici del Festival Internacional del Circ de Montecarlo, un dels esdeveniments circenses més prestigiosos del món.
La missió principal de la FMC és defensar el circ com a patrimoni cultural i advocar pel seu reconeixement global. Per això, la federació col·labora amb governs, institucions culturals i organitzacions internacionals, buscant garantir la sostenibilitat d'aquesta tradició centenària. A més, promou la inclusió del circ a les llistes de patrimoni cultural immaterial de la UNESCO i treballa per millorar les condicions laborals i artístiques dels professionals circenses.
Entre les seves iniciatives més destacades hi ha la Jornada Mundial del Circ, celebrada anualment el tercer dissabte d'abril, que reuneix artistes, aficionats i comunitats de tot el món per destacar la riquesa i la diversitat de l'art circense. La FMC també fomenta la investigació i la documentació de la història del circ, assegurant que futures generacions puguin gaudir i aprendre d'aquesta tradició.
La Federació Mundial del Circ representa un pont entre el passat i el futur, protegint aquest art universal i la seva capacitat única d'inspirar i emocionar persones de totes les edats i les cultures.
Premi Nacional del Circ
El Premi Nacional de Circ és un guardó anual creat el 1990 pel Ministeri de Cultura d'Espanya. S'atorga en reconeixement de «la tasca meritòria d'una persona o entitat en l'àmbit circense, posada de manifest preferentment a través d'una obra o actuació feta pública o representada durant l'any». ordres que regulen els Premis Nacionals del Ministeri de Cultura.
2014 – Mercedes Ochoa Balmaseda, Merche Ochoa o Merche 8A.
2015 – La Unió de Professionals i Amics de les Arts Circenques (UPAAC).
2016: Miguel Ángel Moreno, «Bolo».
2017 – Rolabola.
2018 – Consuelo Reyes.
2019 – Associació Bidó de Nou Barris.
2020 – Marceline Kahn (Els Excèntrics).
2021 – Manolo Alcántara.
2022: Pepa Plana.
2023 – Productors de Somriures.
| 2013 | Tortell Poltrona |
| Ordre per la qual es concedeix el premi de l'any 2013 | |
| 2012 | La Fira del Circ Trapezi |
| Ordre per la qual es concedeix el premi de l'any 2012 | |
| 2011 | Associació de Malabaristes de Madrid |
| Ordre per la qual es concedeix el Premi Nacional de Circ 2011 (PDF 130 KB) | |
| 2010 | Els Germans Álvarez |
| Ordre per la qual es concedeix el Premi Nacional de Circ 2010 (PDF 152 KB) | |
| 2009 | Família Popey |
| Orde per la qual es concedeix el Premi Nacional de Circ 2009 (PDF 150 KB) | |
| 2008 | Circ Gran Fele |
| 2007 | Francisco Tébar Honrubia – «Picaso Junior» |
| 2006 | José Antonio Ylich Muñoz – «Tony Alexis» |
| 2005 | Antonio Benjamí Papadopaulo Ruiz – «Tony Tonito» |
| 2004 | Manuel Álvarez Arriola |
| 2003 | Jesús Silva González – «Sús Clown» |
| 2002 | José María González Cachero – «Junior» a títol pòstum |
| 2001 | «Els Quirós» ( Vicente, Ángel i Roberto Quirós Domínguez ) |
| 2000 | Enrique Riquelme Romero – «Enrique Romero» |
| 1999 | Antonio Papadopaulo Vaquer – «Tonito» |
| 1998 | José Villa del Río – «Tonetti» |
| 1997 | Circ de l'Art – Emilio Aragón Bermúdez «Miliki» |
| 1996 | Circ – Museu Raluy – Luis i Carlos Raluy |
| 1995 | Gran Circ Mundial – CULTESPA SL – José Maria González Villa |
| 1994 | Emilio Briatore Alegria |
| 1993 | Rogelio Andreu Laserre – «Rogelio Rivel» |
| 1992 | Maria del Pi Papadopoulos Vaquer – «Miss Mara» |
| 1991 | José Aragó Hipkins – «Nabucodonosorcito» |
| 1990 | Cristina Segura Gómez – «Pinit de l'Or» |
El circ per països
Al llarg de la història, diversos països han jugat un paper crucial en l'evolució del circ modern i contemporani, cadascun aportant elements únics i transformant la manera com aquest art ha estat percebut i desenvolupat.
Anglaterra és considerat el bressol del circ modern. Va ser el 1768 quan Philip Astley va establir el primer circ modern a Londres, creant un format que incorporava acrobàcies, equitació i pallassos dins d'un anell circular. Aquest model es va expandir ràpidament i va establir les bases del circ modern tal com el coneixem. La influència anglesa va ser clau per estructurar l'espectacle circense i fer-ne un entreteniment global.
Estats Units, per la seva banda, va portar el circ a un nivell d'espectacle massiu al segle XIX. PT Barnum, juntament amb els Germans Ringling, van transformar el circ en una indústria gegantina de l'entreteniment, amb animals exòtics, grans carpes i espectacles itinerants que van recórrer el país i després el món. El circ nord-americà va ser pioner a convertir aquestes presentacions en autèntiques produccions de masses, amb un enfocament a la grandesa i l'espectacularitat. Tot i la disminució en l'ús d'animals en les darreres dècades a causa de la preocupació pel benestar animal, els Estats Units segueixen sent recordats com un innovador clau en la història del circ.
En França, el circ ha tingut una important evolució tant en la seva versió tradicional com contemporània. Durant el segle XIX, les ciutats franceses, especialment París, es van convertir en centres de cultura circense. No obstant això, va ser al segle XX quan França va jugar un paper determinant en el naixement del nou circ, una forma més teatral i artística que prioritza la narrativa, la dansa i les acrobàcies. Companyies com el Cirque Plume y Archaos van ser pioneres en aquesta nova aproximació, que inspiraria moltes altres companyies arreu del món.
Rússia també ha estat una potència al món del circ, sobretot en l'àmbit tècnic. Durant l'època soviètica, el circ va rebre un suport considerable del govern, i es van establir acadèmies per formar els artistes més talentosos. L'Escola Estatal de Circ de Moscou encara és reconeguda a nivell mundial per la seva rigorosa formació d'acròbates, malabaristes i trapezistes, que es destaquen per la seva precisió tècnica i les seves impressionants habilitats físiques. La tradició circense continua sent forta a Rússia, amb espectacles que combinen la destresa física amb una gran teatralitat.
Canadà, en particular a través del Circ del Sol, ha tingut un impacte significatiu al circ contemporani. Fundat el 1984, aquesta companyia canadenca va eliminar els animals dels seus espectacles i es va centrar a crear experiències visuals i artístiques úniques, on el teatre, la música i les acrobàcies es fusionen en una narrativa emocionant. Cirque du Soleil va redefinir el circ modern i el va convertir en una forma d'art reconeguda globalment, influint moltes altres companyies a seguir un enfocament similar.
Itàlia també ha deixat una marca a la història del circ, amb una tradició d'espectacles itinerants que es remunta al segle XIX. El Circ Medrano és un dels circs més antics i famosos d'Europa, i representa la història italiana rica en el món de l'entreteniment circense. Tot i que Itàlia ha estat històricament més tradicional en el seu enfocament, en les darreres dècades també ha començat a explorar el circ contemporani, amb companyies que integren teatre i noves formes artístiques a les seves presentacions.
Argentina, per la seva banda, té una rica tradició circense des del segle XIX. Els circs itinerants argentins recorrien el país, oferint espectacles que combinaven habilitats físiques i humor. En les últimes dècades, Argentina ha estat pionera al circ socialutilitzant aquest art com una eina educativa i d'inclusió social. El Circ Crioll és un dels més emblemàtics d'aquesta tradició, mentre que companyies com la Sorra han impulsat el circ contemporani, fusionant acrobàcies, teatre i dansa.
En Mèxic, el circ ha estat una part integral de la cultura popular des del segle XIX, amb nombroses companyies de circ familiar i espectacles itinerants que han recorregut el país. Els circs tradicionals mexicans incloïen una barreja d'acrobàcies, malabaristes, pallassos i animals, encara que els darrers anys l'ús d'animals ha disminuït a causa de noves normatives. A més, han sorgit noves formes de circ contemporani, com ara la companyia Cirk de Ment, que s'ha enfocat a la creació de performances sense animals, més centrades en l'expressió artística.
Espanya també ha jugat un paper rellevant en l'evolució del circ, tant en la versió tradicional com en el nou circ. Al llarg de la història, el circ espanyol ha inclòs una forta tradició de pallassos, malabaristes i acròbates. Tot i això, en les últimes dècades, Espanya ha estat escenari del creixement del circ contemporani, amb companyies com el Circ Raluy, La Fura dels Baus y Circ dels Horrors, que han explorat nous llenguatges escènics, barrejant teatre, música i arts visuals. A més, s'han desenvolupat programes de circ social, que busquen integrar les comunitats desafavorides i utilitzar el circ com a eina educativa.
Preguntes freqüents del món del circ
Molts circs han deixat de fer servir animals en resposta a les crítiques d'activistes pels drets dels animals. Circs com Cirque du Soleil i el Circ Roncalli han adoptat espectacles més teatrals i acrobàtics, mentre que altres han reduït o eliminat els números amb animals a la seva programació.
Hi ha una gran varietat d'artistes que formen part de l'espectacle circense: trapezistes, pallassos, mags, moixaines, malabaristes, etc. Tots s'engloben sota el nom genèric d'artistes de circ.
Els treballadors del circ es diuen circenses, encara que cada professió específica té el seu nom: acròbata, pallasso, domador, malabarista, entre d'altres. Tots formen part de la comunitat circense.
El circ més gran del món es diu Cirque du Soleil. Aquesta companyia canadenca d'espectacles té gires internacionals i compta amb la infraestructura i el nombre més gran d'artistes especialitzats a tot el planeta.
El pallasso més famós del món és probablement Bozo, una creació de televisió nord-americana molt popular. No obstant, altres com Ronald McDonald o Grimaldi també tenen fama internacional al món circense.
El pallasso més terrorífic és Pennywise, personatge de la novel·la It de Stephen King, popularitzat per les adaptacions cinematogràfiques i conegut per causar pànic i por al públic jove i adult.
Els circs són itinerants, per això viatgen de ciutat en ciutat portant el seu espectacle de tota la població. Aquí és on resideix tot l'encant, ja que quan viatja tant, coneixes gent, gastronomia i llocs nous... un dels avantatges d'aquest tipus de vida.
Per formar part d'un circ pots formar-te a escoles circenses, començar a companyies locals o contactar directament amb circs per oferir les teves habilitats. La dedicació i la versatilitat són claus per accedir-hi.
El Circ de Moscou (fundat el 1773) és un dels més antics del món. A Rússia, l'art circense té una gran tradició i el Circ Estatal de Moscou ha estat una referència global. Altres circs històrics inclouen el Circo Royal al Regne Unit, que va ser inaugurat al segle XVIII.
A Espanya, el circ més gran tradicionalment reconegut és el Gran Circ Mundial, famós per la seva extensió, nombre d'artistes i varietat d'espectacles durant les gires per tot el país.
El circ romà més famós és el Circ Màxim de Roma. Era el més gran del món antic, amb capacitat per a més de 150.000 espectadors i utilitzat principalment per a carreres de carros i esdeveniments multitudinaris.
El pallasso més temut del cinema és Pennywise d'It, símbol del terror pel seu aspecte sinistre i les seves aparicions inquietants a la pantalla, i és referència cultural en pel·lícules i sèries d'horror.
La carpa de circ més gran del món la té el Circus Krone a Alemanya. La seva estructura pot acollir més de 5.000 espectadors i és famosa per la seva mida i tecnologia de muntatge.
El Ringling Bros. and Barnum & Bailey Circus, conegut com "L'espectacle més gran del món", va ser un dels circs més emblemàtics dels EUA Fundat el 1919, va tancar el 2017 a causa dels canvis en la percepció pública de l'ús d'animals, encara que va anunciar el seu retorn sense animals el 2023.
El primer circ modern va ser el de Philip Astley a Londres, el 1768, conegut per establir el model circular i reunir diferents disciplines sota una carpa, assentant les bases del circ contemporani.
A Europa, el Circ Krone (Alemanya) és un dels més grans i famosos, i encara fa servir animals en alguns dels seus espectacles. També destaca el Circ Roncalli (Alemanya), pioner a eliminar els animals i enfocar els seus xous en acrobàcies i actuacions artístiques.
Hi ha tres tipus principals de pallassos: l'august (despistat i graciós), el clown blanc (elegant i seriós) i el clown tramp (trist i reflexiu), cadascun amb rols i característiques pròpies a l'espectacle.
Actualment queden uns 25 circs actius a Espanya, encara que el nombre fluctua perquè sorgeixen i desapareixen petites companyies depenent de la temporada, la demanda i les condicions econòmiques i legals locals.
El circ romà més ben conservat del món és a Mèrida, Espanya. El Circ de Mèrida conserva una gran part de la seva estructura original i és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i és un referent arquitectònic.
El primer circ del món es va originar a Londres, Anglaterra, el 1768, fundat per Philip Astley, que va introduir el format modern de circ amb actuacions eqüestres i altres espectacles sota una carpa circular.
Els circs han deixat de fer servir animals a causa de noves lleis, ètica i pressió social. El benestar animal i levolució de lespectacle han impulsat labandonament de pràctiques que impliquen patiment o explotació animal.
La paraula circ té el seu origen al terme del llatí circus, que era el nom donat als grans edificis allargats i amb una sorra central envoltada de grades en què es desenvolupaven les curses de cavalls durant l'època romana.
Els circs contemporanis, com el Cirque du Soleil, s'enfoquen en acrobàcies, teatre i efectes visuals, i generalment no fan servir animals. En contrast, els circs tradicionals solien incloure actuacions d'animals, pallassos i espectacles de trapezi sota una carpa de grans dimensions.
El Circ Atayde Germans de Mèxic, fundat el 1888, és un dels circs més antics i influents d'Amèrica Llatina. Ha recorregut múltiples països i és reconegut per la seva combinació d'acrobàcies, actes còmics i espectacles amb animals, tot i que ha modernitzat els xous en anys recents.
El circ de la por és un tipus d'espectacle circense que combina elements de terror, suspens i adrenalina. Sol incorporar temàtiques esgarrifosos, personatges sinistres i escenes intenses per provocar emocions al públic.
Cirque du Soleil és una companyia de circ contemporani fundada el 1984 al Canadà. Es distingeix pels seus espectacles plens d'acrobàcies, teatre i música en viu sense l'ús d'animals. Ha crescut fins a convertir-se en un dels circs més famosos del món, amb espectacles a més de 300 ciutats.
El Cirque du Soleil té diversos espectacles permanents a Las Vegas, com "O", "Mystère", i "KÀ". Aquests xous són famosos per la seva alta qualitat de producció, acrobàcies espectaculars, i efectes visuals impressionants, i han convertit Las Vegas en una de les destinacions circenses més importants del món.
Els forçuts al circ realitzen exhibicions de força física extrema. Aixequen peses, arrosseguen vehicles o realitzen acrobàcies per impressionar el públic i mostrar habilitats que desafien el que és comú.
No hi ha una formació específica en arts circenses, però sí que s'aborden continguts vinculats a la carrera d'Educació Física i hi ha projectes de recerca específics sobre circ. La carrera a Artes del Circo proposa la formació integral d'artistes professionals d'excel·lència en les tècniques del circ.
El Circ de Pequín, conegut pels seus espectacles d'acrobàcies, és un dels circs més impressionants del món. Fundat a la Xina, ha guanyat fama internacional pels seus números acrobàtics de precisió, art marcial i gimnàstica, mostrant la destresa i disciplina de l'art circense xinès.
El circ modern va ser en realitat creat a Anglaterra per Philip Astley (1742-1814), un antic Sergent Major de cavalleria convertit en director de circ.
Algunes paraules que s'associen amb Circ segons la RAE són: estadi, amfiteatre, coliseu i cós. En general, són referències a ubicacions i construccions històriques que daten de l'antiguitat.
El nom circ prové del llatí circus, que vol dir cercle. Això fa referència a la forma circular de la sorra on se celebren els espectacles, afavorint la visibilitat de tots els presents.
En un circ contemporani, es poden veure acrobàcies aèries, malabarismes, contorsionisme i actuacions que barregen teatre, dansa i música en viu. El focus es troba en la destresa física i la narrativa, creant una experiència més artística i emocional, en comparació del circ tradicional.
Un circ és un espectacle artístic, normalment itinerant, que pot incloure acròbates, arlequins, bufons, contorsionistes, equilibristes, escapistes, forçuts, homes bala, mags, malabaristes, manyagues, mono ciclistes, pallassos, titellaires, escurabutxaques, escurabutxaques, trapezistes, ventrílocs, xanquers, etc.
El primer amo d'un circ va ser Philip Astley, que va fundar el primer espectacle circense modern, combinant equitació, acrobàcia i altres arts en una sorra circular dins de la ciutat de Londres.
El primer pallasso de la història considerat com a tal va ser Joseph Grimaldi (1778-1837) a Anglaterra, qui va modernitzar el personatge i el va convertir en figura central dels espectacles teatrals i circenses.
Al circ mana generalment el director o amo de la companyia. És responsable de la gestió, l'organització de funcions, la contractació i la presa de decisions fonamentals per al desenvolupament de l'espectacle.
Desenvolupat amb el Plugin Diccionari de WordPress
Més informació sobre el món del Circ
Si vols tenir més informació sobre el món del circ i els seus personatges et recomanem aquests continguts de la nostra pàgina web: Circs famosos, Personatges de circ, Fotos de circ y Diccionari del circ.
