El circ, aquest màgic món ple d'acrobàcies, rialles i emocions, ha estat una tradició centenària que ha meravellat audiències de totes les edats. Des dels seus humils començaments als circs ambulants fins a les grans produccions d'avui dia, el circ ha evolucionat i ha esdevingut una forma d'art única. En aquest article, explorarem la Història i la evolució del circ, destacant les diferents disciplines i talents involucrats, mentre ressaltem l'habilitat i destresa dels artistes que han deixat una empremta inesborrable en aquest món fascinant.

Origen del circ

L'origen del circ es remunta a l'antiga Roma, al voltant del segle VI aC, quan es van començar a fer espectacles públics coneguts com a “ludi circenses”. Aquests esdeveniments es duien a terme en grans estadis anomenats circs, sent el més famós el Circ Màxim de Roma, que podia albergar fins a 250,000 espectadors. Inicialment, els ludi circenses incloïen carreres de carros i cavalls, així com competicions atlètiques.

Amb el temps, aquests espectacles es van ampliar per incloure una varietat d'entreteniments com acrobàcies, contorsionisme i actuacions d'animals ensinistrats. Els gladiadors també esdevingueren una part crucial d'aquests esdeveniments, oferint combats que eren extremadament populars entre el públic romà.

El circ romà no sols era un lloc d'entreteniment, sinó també un mitjà per als emperadors i figures polítiques de mostrar el seu poder i la seva generositat al poble. Oferien aquests espectacles de forma gratuïta, guanyant així el favor de la ciutadania. A més, servien com una eina per mantenir la població distreta i evitar disturbis socials.

Amb la caiguda de l'Imperi Romà, la tradició del circ va declinar, però les habilitats i les arts associades amb aquests espectacles van sobreviure al llarg dels segles.

Així, el circ modern té les seves arrels profundes a la Roma antiga, on es van asseure les bases del que més tard evolucionaria en un espectacle global i divers.

Quin tipus d'art és el circ

El circ és una forma de art escènic que combina múltiples disciplines artístiques per crear un espectacle que entreté i sorprèn el públic. Es caracteritza per la integració d'habilitats físiques excepcionals, com ara acrobàcia, el malabarisme i el equilibri, on els artistes demostren força, flexibilitat i coordinació en actes impressionants.

A més de les proeses físiques, el circ incorpora elements de comèdia i actuació a través de personatges com els pallassos, els qui utilitzen l'humor i la mímica per connectar amb l'audiència i provocar rialles. La música i el teatre també hi juguen un paper important, ajudant a establir l'ambient ia explicar històries sense necessitat de paraules.

En les presentacions circenses, és comú veure actes aeris com el trapezi, on els artistes realitzen moviments elegants i arriscats a l'aire, afegint emoció i dramatisme a l'espectacle. El contorsionisme i el il·lusionisme són altres disciplines que enriqueixen l'experiència, mostrant la versatilitat i la creativitat dels artistes.

El circ és considerat un art multidisciplinari perquè fusiona diverses formes dexpressió artística en un sol esdeveniment. El seu objectiu principal és crear una experiència visual i emocional que captivi persones de totes les edats, oferint una fuita de la realitat i celebrant les capacitats humanes. Tot i que tradicionalment incloïa actuacions amb animals, molts circs moderns han optat per enfocar-se exclusivament en el talent humà i la innovació artística.

En essència, el circ és una celebració de l'habilitat, la creativitat i la imaginació, que mitjançant diferents arts escèniques aconsegueix connectar amb el públic i transmetre emocions universals.

Història del circ

Amb la caiguda de l'Imperi Romà, les tradicions circenses van declinar, però les habilitats i les arts associades van sobreviure al llarg dels segles. A l'Edat Mitjana, els joglars i trobadors van mantenir viva l'essència del circ amb les seves actuacions itinerants, que incloïen malabars, acrobàcies i actes amb animals. Aquests espectacles eren comuns a fires i mercats, i encara que no tenien la grandiositat dels circs romans, mantenien l'esperit d'entreteniment públic.

El circ modern va començar a prendre forma al segle XVIII. El 1768, Philip Astley, un genet anglès, va fundar el primer circ modern a Londres. Astley va combinar actuacions eqüestres amb altres actes d'entreteniment en un format circular, cosa que va facilitar la visibilitat del públic.

D'on ve la paraula “circ”?

la paraula “circ” que fem servir avui en dia ve del llatí “circus”, Que significa "Cercle". El llatí era l'idioma que els antics romans parlaven fa milers d'anys.

A l'antiga Roma, hi havia llocs anomenats “circus” que eren grans espais en forma de cercle o oval. Allà, les persones es reunien per veure espectacles emocionants, com ara carreres de carros tirats per cavalls, actuacions i jocs. El més famós de tots era el Circ Màxim, un enorme estadi on cabien milers d'espectadors.

Per què es deia “circus”? Perquè tenia forma circular, com un gran anell o pista rodona. La forma del lloc era molt important perquè permetia que tots poguessin veure el que passava al centre.

Amb el temps, la paraula “circus” va passar a altres idiomes, inclòs l'espanyol, convertint-se en “circ”. Ara, quan pensem en un circ, imaginem una gran carpa de colors amb pallassos, acròbates i animals fent trucs. Però tot va començar fa molt de temps amb aquests antics llocs circulars on la gent es divertiria a Roma.

Expansió del circ

Durant el segle XIX, el circ es va expandir per Europa i Amèrica del Nord, evolucionant constantment. El 1871, Phineas Taylor Barnum, juntament amb William Cameron Coup, va establir el “PT Barnum's Grand Traveling Museum, Menagerie, Caravan & Hippodrome”, que es va convertir en el famós “Barnum & Bailey Circus".

Aquest circ es va destacar per la seva escala massiva i per introduir el concepte de tres pistes, permetent múltiples actuacions simultànies. A més, va incloure “fenòmens humans” i actes exòtics, que encara que controversials, van atreure un gran públic.

El segle XX va comportar innovacions tecnològiques i canvis en les sensibilitats culturals, cosa que va afectar la indústria circense. Els animals salvatges, que havien estat una part central del circ, van començar a ser qüestionats pel tractament, portant a regulacions més estrictes ia l'eventual eliminació d'aquests actes a molts països.

Simultàniament, van sorgir noves formes de circ que enfocaven més a les habilitats humanes i la narrativa artística. Un exemple prominent és el Circ del Sol, fundat el 1984 a Canadà. Aquest circ va reinventar el format tradicional en eliminar els animals i centrar-se en acrobàcies, dansa, música en viu i teatre. Circ del Sol es va convertir en un fenomen global, inspirant molts altres circs contemporanis a adoptar enfocaments similars.

Actualment, el circ continua evolucionant. Els circs tradicionals encara existeixen, encara que amb modificacions per adaptar-se a les noves normatives i les sensibilitats socials. D'altra banda, el nou circ o circ contemporani continua innovant, incorporant tecnologia avançada, efectes especials i fusionant diverses disciplines artístiques.

La història del circ és un tapís ric que reflecteix l'evolució de la societat i les seves formes d'entreteniment. Des dels imponents circs romans fins als innovadors espectacles contemporanis, el circ ha demostrat una capacitat única per adaptar-se i reinventar-se, mantenint sempre la seva essència de sorpresa i meravella.

Història del Circ: Etapes principals

L'evolució del circ es pot classificar en diverses etapes històriques, que reflecteixen els canvis en les formes d'entreteniment, organització i enfocament. Aquí us dono un resum de les principals etapes:

1. Orígens (Antiguitat)

• Context: Les arrels del circ es remunten a les civilitzacions antigues, com la Roma clàssica i la Grècia antiga.
• Espectacles: Els romans oferien espectacles de carreres de carros, lluita de gladiadors i animals exòtics en llocs com el Circ Màxim.
• Característiques: Entreteniment centrat en la força física, la violència i la mostra d'habilitats amb animals. Tot i que no existia el concepte modern de circ, aquestes pràctiques van establir algunes bases.

2. Circ Medieval (Edat Mitjana)

• Context: Durant l'Edat Mitjana, els espectacles itinerants, fires i joglars oferien entreteniment per Europa.
• Espectacles: Saltimbanquis, malabaristes, músics, acròbates i narradors viatjaven de poble en poble.
• Característiques: En aquesta etapa, el circ encara no era formalment un espectacle unificat, però aquests artistes ambulants començaven a establir el concepte de performance per a multituds.

3. Naixement del Circ Modern (Segle XVIII)

• Context: El 1768, Philip Astley va fundar el primer circ modern a Anglaterra.
• Espectacles: Combinava equitació amb acrobàcies, pallassos i números amb animals.
• Característiques: Neix el format modern del circ, amb un anell com a escenari central, i es popularitzen les actuacions de múltiples artistes en un mateix espectacle.

4. Edat d'Or del Circ (Segle XIX)

• Context: La revolució industrial va facilitar l'expansió del circ com a espectacle itinerant, amb grans carpes i equips per transportar animals i artistes.
• Espectacles: Incorporació d'animals exòtics (elefants, lleons), clowns (pallassos), funambulistes, mags i números més elaborats d'acrobàcies.
• Característiques: Neix el circ nord-americà, amb PT Barnum i el seu “El Gran Show del Món”, i altres gegants de l'espectacle, com els Germans Ringling. L?expansió global del circ el converteix en una forma d?entreteniment massiu.

5. Declivi i Transformació (Segle XX – Segona meitat)

• Context: Després de la Segona Guerra Mundial, la popularitat del circ tradicional va començar a decaure a causa de la competència de noves formes d'entreteniment, com la televisió i el cinema.
• Espectacles: Tot i la disminució de grans circs tradicionals, encara existien companyies importants com el Ringling Bros.
• Característiques: Comença la disminució de l'ús d'animals a causa de creixents preocupacions pel benestar animal. Els espectacles circenses esdevenen més compactes i menys itinerants.

6. Circ Contemporani (Finals del Segle XX – Actualitat)

• Context: El circ viu una transformació artística amb el sorgiment de noves companyies que exploren enfocaments més teatrals i humans, destacant Circ del Sol.
• Espectacles: El focus es desplaça cap a les habilitats humanes, amb menys èmfasi en els animals i un major ús de tecnologies visuals, música i narratives artístiques.
• Característiques: El nou circ o circ contemporani es caracteritza per combinar el teatre, la dansa i l'acrobàcia, amb una estructura més narrativa i sovint amb temàtica. En aquesta etapa, el benestar animal i els drets humans també influeixen en levolució de lespectacle.

Cadascuna d'aquestes etapes reflecteix com ha evolucionat el circ d'un espectacle purament físic i de risc cap a una forma d'art multidisciplinària que barreja l'entreteniment amb un enfocament més creatiu i ètic.

Disciplines i talents circenses

A més, tal com avui podem gaudir al Circ Raluy, abasta una àmplia gamma de disciplines i talents, cadascun d'ells requerint, per als artistes de circ, anys d´entrenament i dedicació. Des dels intrèpids acròbates que desafien la gravetat fins als equilibristes que dominen la corda fluixa, cada acte al circ requereix un nivell d'habilitat excepcional. Els malabaristes, amb la seva destresa i coordinació impressionants, ens mantenen sorpresos mentre manegen objectes a l'aire amb gràcia i precisió. Els trapezistes, suspesos a l'aire, realitzen girs i piruetes que ens deixen sense alè, demostrant una força i agilitat extraordinàries.

No podem oblidar els pallassos, els qui amb el seu enginy i habilitats còmiques ens fan riure a riallades. La seva presència al circ afegeix un toc de diversió i alegria, equilibrant els actes més intensos amb moments d'alleujament còmic.

Evolució del circ

Durant els anys, l'espectacle ha evolucionat per adaptar-se a les demandes canviants del públic. Els circs ambulants van donar pas a grans produccions, permetent una major sofisticació als escenaris, vestidors i efectes especials. Les companyies circenses han incorporat elements de teatre, dansa i música als seus espectacles per crear experiències encara més captivadores.

A més, el circ ha adoptat noves tecnologies i conceptes creatius per mantenir-se rellevant a l'era moderna. Algunes companyies circenses han fusionat el circ amb altres formes d'art, com ara el circ contemporani que combina acrobàcies amb dansa contemporània i teatre físic, creant una experiència única i avantguardista.

L'art del circ actualment

Tot i els canvis a la societat i l'entreteniment, el circ continua sent una forma d'art fascinant i captivadora. Cada any noves generacions d'artistes emergeixen amb habilitats impressionants, portant el circ a noves alçades de creativitat i excel·lència. El circ continua sent un lloc on la imaginació pren vida i on els somnis es converteixen en realitat.

El circ és molt més que una sèrie d'actes sorprenents; és una tradició arrelada a la història i la cultura de moltes societats. A través de la seva evolució, el circ ha demostrat la capacitat d'adaptar-se i emocionar les audiències de totes les edats. Les disciplines i els talents involucrats en el circ són un testimoni de l'esforç, la dedicació i la passió dels artistes que ens delecten amb la seva destresa i habilitats úniques.

Ja sigui meravellant-nos amb acrobàcies aèries, rient amb els pallassos o simplement deixant-nos portar per la màgia de l'espectacle, el circ continua sent una experiència incomparable que ens connecta amb la nostra capacitat de sorpresa i ens transporta a un món d'emocions i meravelles.

L'art del circ perdurarà, encantant les generacions futures i assegurant que aquesta tradició centenària continuï inspirant i omplint de joia els cors d'aquells que tenen el privilegi de presenciar-lo.

Premi Nacional del Circ

El Premi Nacional de Circ és un guardó anual creat el 1990 pel Ministeri de Cultura d'Espanya. S'atorga en reconeixement de “la tasca meritòria d'una persona o entitat en l'àmbit circense, posada de manifest preferentment a través d'una obra o actuació feta pública o representada durant l'any”. El 1995 es va aprovar una dotació de 5 pessetes per al guanyador, valor que es va actualitzar el 000 a 000 euros, d'acord amb el que estableixen les ordres que regulen els Premis Nacionals del Ministeri de Cultura.

2014 – Mercedes Ochoa Balmaseda, Merche Ochoa o Merche 8A.
2015 – La Unió de Professionals i Amics de les Arts Circenques (UPAAC).
2016: Miguel Ángel Moreno, «Bolo».
2017 – Rolabola.
2018 – Consuelo Reyes.
2019 – Associació Bidó de Nou Barris.
2020 – Marceline Kahn (Els Excèntrics).
2021 – Manolo Alcántara.
2022: Pepa Plana.
2023 – Productors de Somriures.

El circ per països

Al llarg de la història, diversos països han jugat un paper crucial en l'evolució del circ modern i contemporani, cadascun aportant elements únics i transformant la manera com aquest art ha estat percebut i desenvolupat.

Anglaterra és considerat el bressol del circ modern. Va ser el 1768 quan Philip Astley va establir el primer circ modern a Londres, creant un format que incorporava acrobàcies, equitació i pallassos dins d'un anell circular. Aquest model es va expandir ràpidament i va establir les bases del circ modern tal com el coneixem. La influència anglesa va ser clau per estructurar l'espectacle circense i fer-ne un entreteniment global.

Estats Units, per la seva banda, va portar el circ a un nivell d'espectacle massiu al segle XIX. PT Barnum, juntament amb els Germans Ringling, van transformar el circ en una indústria gegantina de l'entreteniment, amb animals exòtics, grans carpes i espectacles itinerants que van recórrer el país i després el món. El circ nord-americà va ser pioner a convertir aquestes presentacions en autèntiques produccions de masses, amb un enfocament a la grandesa i l'espectacularitat. Tot i la disminució en l'ús d'animals en les darreres dècades a causa de la preocupació pel benestar animal, els Estats Units segueixen sent recordats com un innovador clau en la història del circ.

En França, el circ ha tingut una important evolució tant en la seva versió tradicional com contemporània. Durant el segle XIX, les ciutats franceses, especialment París, es van convertir en centres de cultura circense. No obstant això, va ser al segle XX quan França va jugar un paper determinant en el naixement del nou circ, una forma més teatral i artística que prioritza la narrativa, la dansa i les acrobàcies. Companyies com el Cirque Plume y Archaos van ser pioneres en aquesta nova aproximació, que inspiraria moltes altres companyies arreu del món.

Rússia també ha estat una potència al món del circ, sobretot en l'àmbit tècnic. Durant l'època soviètica, el circ va rebre un suport considerable del govern, i es van establir acadèmies per formar els artistes més talentosos. L'Escola Estatal de Circ de Moscou encara és reconeguda a nivell mundial per la seva rigorosa formació d'acròbates, malabaristes i trapezistes, que es destaquen per la seva precisió tècnica i les seves impressionants habilitats físiques. La tradició circense continua sent forta a Rússia, amb espectacles que combinen la destresa física amb una gran teatralitat.

Canadà, en particular a través del Circ del Sol, ha tingut un impacte significatiu al circ contemporani. Fundat el 1984, aquesta companyia canadenca va eliminar els animals dels seus espectacles i es va centrar a crear experiències visuals i artístiques úniques, on el teatre, la música i les acrobàcies es fusionen en una narrativa emocionant. Cirque du Soleil va redefinir el circ modern i el va convertir en una forma d'art reconeguda globalment, influint moltes altres companyies a seguir un enfocament similar.

Itàlia també ha deixat una marca a la història del circ, amb una tradició d'espectacles itinerants que es remunta al segle XIX. El Circ Medrano és un dels circs més antics i famosos d'Europa, i representa la història italiana rica en el món de l'entreteniment circense. Tot i que Itàlia ha estat històricament més tradicional en el seu enfocament, en les darreres dècades també ha començat a explorar el circ contemporani, amb companyies que integren teatre i noves formes artístiques a les seves presentacions.

Argentina, per la seva banda, té una rica tradició circense des del segle XIX. Els circs itinerants argentins recorrien el país, oferint espectacles que combinaven habilitats físiques i humor. En les últimes dècades, Argentina ha estat pionera al circ socialutilitzant aquest art com una eina educativa i d'inclusió social. El Circ Crioll és un dels més emblemàtics d'aquesta tradició, mentre que companyies com la Sorra han impulsat el circ contemporani, fusionant acrobàcies, teatre i dansa.

En Mèxic, el circ ha estat una part integral de la cultura popular des del segle XIX, amb nombroses companyies de circ familiar i espectacles itinerants que han recorregut el país. Els circs tradicionals mexicans incloïen una barreja d'acrobàcies, malabaristes, pallassos i animals, encara que els darrers anys l'ús d'animals ha disminuït a causa de noves normatives. A més, han sorgit noves formes de circ contemporani, com ara la companyia Cirk de Ment, que s'ha enfocat a la creació de performances sense animals, més centrades en l'expressió artística.

Espanya també ha jugat un paper rellevant en l'evolució del circ, tant en la versió tradicional com en el nou circ. Al llarg de la història, el circ espanyol ha inclòs una forta tradició de pallassos, malabaristes i acròbates. Tot i això, en les últimes dècades, Espanya ha estat escenari del creixement del circ contemporani, amb companyies com el Circ Raluy, La Fura dels Baus y Circ dels Horrors, que han explorat nous llenguatges escènics, barrejant teatre, música i arts visuals. A més, s'han desenvolupat programes de circ social, que busquen integrar les comunitats desafavorides i utilitzar el circ com a eina educativa.