L'hivern del 1911 els va arribar a Carcassona (França), i l'11 de febrer d'aquell any va veure néixer el seu fill, Luis Raluy Iglesias. Aquest esdeveniment va canviar la visió del futur de Francesc, ja eren una família.
De tornada a Espanya es van assentar a Sant Adrià de Besòs, a dues passes de Barcelona, Concretament al carrer Cervantes del barri de la Catalana de Sant Adrià de Besòs. Luis va créixer escoltant les històries de la vida de saltimbanqui del pare, sentint la passió pel circ creixent amb ell.
Des de molt jove es va dedicar a la gimnàstica, solia freqüentar les platges de la Barceloneta per entrenar acrobàcies i barres fixes. La desembocadura del Besòs i la platja del Camp de la Bota eren els seus llocs d'entrenament, allà als anys 30 del segle passat. En aquella època era conegut com “El Tigre de Sant Adrià”.
Casualment el barrista Juanito Siles va passar a buscar un tercer element per recompondre el trio després de la baixa d'un company. Així Luis Raluy va tornar a trepitjar les empremtes del pare, però amb resultats impressionants. Es va integrar als cèlebres números de barres dels Oliveres i els Keistone, passejant-se per les pistes europees més prestigioses d'entreguerres.
Quan esclata el segon conflicte mundial, el lloc més segur torna a ser casa seva a Sant Adrià del Besòs, així torna a Catalunya.
Al carrer barceloní del Comte d'Assalt (avui Carrer Nou de la Rambla), es troba, fins avui dia, el London Bar. En aquells anys el local és la seu i el refugi dels artistes espanyols. Allà, entre les parets adornades de fotos en blanc i negre i el fum de les cigarretes es parlava d'històries i tècniques circenses, reptes i lliçons… somnis.
El London, planter d'artistes, es va convertir en una veritable agència, Luis Raluy era un assidu freqüentador del local i molt ràpidament troba contractes als millors circs espanyols d'aquells anys: Feijóo, Royal, Amoros Silvestrini…
Durant aquelles gires coneix la seva dona, la Igualadina Marina Tomàs Jorba.
Entre gira i gira, espectacle i espectacle, tots dos veuen néixer els seus fills a Sant Adrià: Luis, Carlos, Eduardo i Francis.
Luis pare és un home treballador, ambiciós i creatiu. Aquest construeix el seu canó d'aire comprimit i es converteix en un dels primers Home Bala europeus.
A partir del final de la segona guerra mundial, aquest número projecta a la fama dels millors circs europeus: Cirque d´Hiver de París, Cirque Bouglione, Chipperfields Circus, Cirque Amar. Mentrestant Carlos Luis i Eduardo es converteixen en joves acròbates de talent, prenent el relleu del pare a les Barres Fixes.
El 1960 la família Raluy parteix, gràcies a un contracte amb el Circ Brasil, en una gira mundial que els portarà des de Madagascar fins a l'illa del Reunió seguint a Dar es Salan, Llac Victòria, Kampala, Nairobi, Kilimanjaro, Mombasa, Illa Kaulin i Hong Kong.
De tornada a Barcelona la família Raluy és víctima les inundacions del 1963, que se n'emporta totes les propietats i els estalvis d'anys de treball.
Però Luis Raluy no es deixa enfonsar pels esdeveniments. Els números de barres fixes, d'home bala i la seva ultima invenció: el Triple Salt Mortal a Automòbil, tornen a entusiasmar el públic que omple la graderia dels circs Moira Orfei (Itàlia, anys seixanta), Toni Boltini (Holanda, 1968-69 ) i Amar (França, 1970-71).
