L'octubre del 1999, durant la primera participació del Circ Raluy a les Fires de Girona, neix Jillian. I en aquesta mateixa ocasió també germina una nova aventura. Carlos, sempre inquiet i fidel al seu esperit nòmada, entra en contacte amb el seu cosí Sergio Rodríguez Raluy, tenor resident a Buenos Aires. I una vegada més, com solia dir ell mateix, es fa “el més difícil encara”: el Circ Museu Raluy emprèn gira per terres argentines.
L'acolliment del públic sud-americà és extraordinària. A Mar del Plata, el gener de l'any 2000, el circ rep l'Estrella de Mar, un dels premis més prestigiosos del país, així com el Premi Nacional Faro de Oro. L'èxit s'estén a altres ciutats, i la crítica argentina celebra l'arribada d'un circ europeu d'autèntica categoria artística. Paral·lelament, a Espanya, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) concedeix al Circ Raluy el Premi Max, reafirmant-ne el valor cultural.
De tornada a Catalunya, la companyia reprèn les gires nacionals, però ara ho fa amb una altra mirada: el projecte de Carlos no és només artístic —és patrimonial. El Circ Museu Raluy comença a ser percebut com una institució cultural singular, capaç de preservar i transmetre l'essència del circ clàssic europeu al segle XXI. L'any 2003 s'inicia una nova gira per Europa del nord: Luxemburg, Bèlgica i Noruega. A Oslo, tota la companyia és rebuda pel mateix alcalde en una sala que habitualment acull el lliurament dels premis Nobel. Un poderós símbol: l'alta cultura abraçant el circ com una forma d'art igual de digna i universal.
A partir del 2004, les gires del Circ Museu Raluy adquireixen una nova regularitat. Cada any, entre el juny i el setembre, la companyia visita l'illa de Reunió (colònia francesa a l'oceà Índic), on ja és coneguda i estimada pel públic local. La resta de l'any, el circ gira per terres catalanes, reforçant així un vincle emocional amb el territori i consolidant-ne l'arrelament a Catalunya. Les campanyes nadalenques a Barcelona, iniciades amb gran èxit a finals dels 90, es converteixen en una cita esperada pel públic i una marca d'identitat.
El 2006, Carlos i Lluís Raluy reben la Creu de Sant Jordi, el màxim guardó que atorga el govern català a ciutadans i institucions destacades. Un circ ambulant, familiar i fidel a la seva estètica clàssica rebia el mateix reconeixement que artistes, científics i intel·lectuals del país.
Durant aquesta etapa, el Circ Museu Raluy viu una de les fases més sòlides i reconegudes. Les gires per Catalunya i Aragó esdevenen habituals i molt esperades. Fires, festes majors i festivals inclouen el Raluy com a element de prestigi cultural i d'atracció popular.
Durant aquests anys també es produeix un canvi discret però significatiu dins de la direcció de l'empresa: Lluís Raluy, germà gran de Carlos i responsable de l'administració durant més de tres dècades, va reduint progressivament la seva activitat per motius de salut. La seva contribució havia estat fonamental: home de números, metòdic, rigorós, aportava l'equilibri perfecte a l'esperit somiador i expansiu de Carles. Junts havien construït un projecte únic, on la passió artística i la gestió ordenada anaven de la mà. Cap al 2014, Lluís cedeix totalment la responsabilitat empresarial i artística, però continua vinculat emocionalment al projecte.2016 – Una separació i un nou camí: el Circ Històric Raluy
Amb la retirada progressiva de Lluís Raluy de la direcció activa, el projecte familiar entra a una etapa de transició natural.
Després de més de quatre dècades de trajectòria conjunta, amb grans èxits i moments intensos, les diferències de criteri i visió de futur entre les diferents branques de la família es fan més visibles. L'any 2016, les germanes Luisa i Kerry Raluy, filles de Lluís, decideixen emprendre un projecte propi sota una nova denominació: Circo Raluy Legacy. Aquesta decisió, encara que no compartida per tothom, respon al desig de donar forma als seus camins artístics i empresarials. Davant aquest nou escenari, Carlos Raluy, fidel a l'esperit que havia guiat la creació del circ original, opta per reconfigurar el projecte familiar sota una nova identitat que ressalti la seva essència i recorregut històric: Així neix el Circ Històric Raluy, com a continuació directa del circ fundat el 1972. Aquest nom no és només un títol legal, sinó una afirmació de compromís amb la història. També és una manera de posar en valor el patrimoni acumulat al llarg de més de quaranta anys d'esforç i dedicació.
